Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dimecres, 29 de desembre de 2010

Escorpins i minifaldilles!

Hale Hop Pim Para-pim! Bon dia senyora! Avui, sinema xal·lant! Agents secrets, armes mortiferes, xinacus dolentots i pernils!... molts pernils! Pel·liculíssima de 1967, coproduïda per les forces de l'eix: Ecspanya, Alimanyia i Mitalia. Protagonitzada per Adrian Hoven, i estrenada en aquestes contrades com "Chinos y Minifaldas". Dirigida pel gran Ramón Comas de Turmes (juas, juas! aixó de turmes és real, no m'ho he inventat jo!). El tal Ramonet va escriure i dirigir una de les meues filmicules de capçalera: El Padre Coplillas. Aixine doncis passi per guixeta, i disfruti!



dijous, 23 de desembre de 2010

El summum nadalenc en LSD

Bons Nadals senyiora meua! Res millor per oferir-li que un sinema i del bó. Autèntica lisèrgia i xaladura: "Lo Pare Noël conquereix els Marsians" Pari atenció al segon 00:16 per veure com de androgats naven els minyons de Ganímedes, disfruti d'uns efectes especials de primera, i aterroritzis amb una bona colla de robots assassins i forànis de l'espai sumbats! Però aaaaaltuuuu! que es pensava vosté, que la deixaria sense regalet nadalenc, eh? doncs apali, perque vegi que en eixe bloguet seu no ens estem de res... La plinicula sencera! si, si... sincera! Som-hi doncs: el primer plai, per veure lo trailer, i el de asota per veure el flint completet. Beso el terra que trepitja, senyora!

el triler

el film complert

Mil gràcies a PCL Linkdump

dimarts, 21 de desembre de 2010

Bueno para ti, malo para mi.


Ajustis la cutilla Sinyora! Com sempre la millor selecció de productes per vosté, que un servidor pot oferir-li. Avui és un honor portar-li a dues aus de rapinya de la cançó i el ball: Panx i Xavi. En acabar la mítica sèrie de Veranu Asul, uns linces ibèrics de la producció musical, van decidir-se a fitxar els guaperes de la sèrie, per expremir-los com a producte juvenívol per les masses. I axí doncis, el "genet" Pancho (genet, ho dic per que munta molt bé a cavall, no sé si m'entèn) i el maderacu (el Comisario) Javi, es vesteixen com uns mamarratxus, i deconstrueixen uns dels balls més esperpèntics que he vist en molt de temps, però oi que ja és això, senyora, el que ens agrada de debó? Doncs apali donguins-li al plei i disfruti d'aquestos dos gansus, primer presentats per la Mayra (cliqui aqui per veure-la al natural) i després per el gran Íñigo. Despiporrant!



Hau vist els caretus de la pobre mainada, i l'alifant que es volía suicidar?



S'ha adonat estimada senyora de la col.lecció de mentides que diu el Jose Maria al presentar-los? és altament escatxarrant! i com vesteixen! i com ballen! Me s'han acabat les llagrimes. així que un cop més, als seus peus.

Via: Caspatotal

Guapu!

Les iaies m'havien fet creure que no hi havia ningú més guapu que jo. Merda! he trobat el meu antagonista!, el meu arxienemic! Ho recunesc!... És la virilitat personificada, vull ser com ell. No us el presento per que no sé com es diu, peró fa cara d'Antoniu. Guaiteu, guaiteu... quin camacu.


I com no! un tipus així es guanya les xicotetes de dues, en dues. Aqui les seues núvies, la MariTere i la Lluïsa.



El rincó del poeta

En Llapas i en Llepes vàren fer un bagul:
en Llapas la tapa...
i en Llepes el cul.


... y ahora en castiellano:
Melimes y Melames, se comieron un besugo:
Melimes la cabeza...
y Melames el culo.


Debra i la Serpent

Bentrobada clientela, avui els porto pernilet serranu, pota negra, aleta de mosca! La Debra Paget (1.933) en una pelicula del Mestre Fritz Lang de 1.957: La Tumba India. La simpàtica senyoreta ens delectarà amb un ball encisador davant d'una serpent purulenta, un Majarajá, un Visir que vol ser Califa en lloc del Califa, i una colla de monjos harekrishna, més calents que una patata bullida. La pregunta esdevé en com se li aguanta el conjunt, però clar, que namés d'imaginar-s'ho, un servidor que no és de pedra, prefereix rapar-se la pelana, posar-se un panyal gegant i narsen corrents a l'India a aixafar-li el coll al rèptil, als majarajás, als seus acòlits i fugir portant en braços a la Debra. Senyors... els baberus si us plau.



Font: Nistagmus

dijous, 2 de desembre de 2010

Sinegaier!



Senyora, avui permetim que m'adreci a aquell nebodet raret que té. Deixim que el convidi al Sinematògraf, aqui la vora hi ha un que es diu Arenas i fan penicules molt maques. Avui ens delectarán amb un flint històric, on Hercules, Samsó i Ulises s'ajunten per repartir estopa entre els dolents i després banyar-se a la platja, deixant que els seus cossos semi-nus s'assequin al sol, i es posarán cremeta els uns als altrus com bons amiguets que són.




He d'avisar-la que arribarem tard, doncs és programa doble i abans ens obsequiarán amb uns dibuixos animats: "Transformers".




(...)
"-No ho trobes altament sospitòs, salsitxeta meua?"
De mentres a Austria...: "- Doncs jo no ho trobo gens sospitòs, oi Fritz?"

Agència de viatges, mmmmh!...

Senyora! Torna l'escopitó! Li porto en Bobby Vee altre cop, si, si, aquell que fa temps nava amb un amotu que regalimava oli (recordi, recordi). Ara el messié entra en una agència de viatges un xic especial, si algú sap on és, dongui'm l'adreça! Festival de ballerugues ye-yés de les nostres, pernils per tot, pentinats tremendus, i com sempre, el pobre del Vee, que torna a estar més perdut que mai entre tanta gasel·la. Si ell namés volia un bitllet d'autobusos Sagalés que el portés a Sitges! Com semper fidelis seu aquest servidor la obsequía amb bona música i moviments. Cordialment.


Via: Bedazzled

Sports Illustrated, Perruqueries Lluïsa.

La mítica victòria del 74.
Estimada meua, gràcies al meravellòs mon de la uep, he pogut recuperar aquestos retratus on vosté surt acompanyada de les seues companyes de joc. L'equip format per treballadores i clientes de Perruqueríes Lluïsa. Llegendes vives (o no) de les bitlles, triunfants guanyadores del món mundial en la modalitat de pentinats esperpèntics, ramillet de flors de l'esport, permetim que lis hi digui a vosté i a les seues xiquetes, a pulmo obert: GUAPEEEEES!, i ara tots a Canaletes per celebrar-ho! Campiones! Campiones! eoe, oé, oé!

La forja d'una lleigenda.
El Drim Tim del 78.
En Robert prenent un traguet per festejar les victòries incontestables de les nostres heroïnes.

En Billy i els seus amiguets... llepen!

Benvinguda de nou Sinyora! Primer de tot aparti la canalla, que avui li porto una col·lecció de depravadets, que es dediquen a llepar-se els pirulís. Guoiti estimada meva com el taradet del Billy ens delecta amb un conjunt de balls pasiegos, i ens presenta els seus companys de manicomi, entre ells podem localitzar la mítica Regina Do Santos, que ja apuntava maneres. Balls esperpèntics i lascívia infantil, tot per a vosté, amb els millors desitjos d'un servidor.

Via: Nistagmus

divendres, 29 d’octubre de 2010

Per molts anys, Senyora!

Avui festa sonada...

Estimada senyora, és un  gran plaer comunicar-li que aquest Blog seu, a fet un anyet. I per celebrar-ho li porto un cocktail, per a que vosté i les segües amigues comparteixin i brindin amb tots nosaltres. Podría ser que se'ls pujés una miqueta al cap i quedessin un xic axispadetes, doncs res, senyora meua, facin cas als seus instints i ballin, ballin com unes loques. Moltes felicitats, i espero seguir veient-la per aquestos andurrials. Aixínes que som-hi: Pernils, ballerugues, música ye-yés i lisèrgia!



Dimontri! Aneguet Lluc pari quiet! Que hi ha gent que el veu!


Les altre cara de l'art



El campetxanu

Guoiteu com fa bricdans!
Ja ja ja Quin vedell!


Font: Dando por culo (amb perdó)

El seu primer MP3 Shuffle


Guoiti sinyora! Quin gran regalet de nadal, per al seu adolescent! Per namés 3 amb 99 tindrá endreçada la seua musica de ye-yes i peluts decadents. Ara podrá entrar al seu cuartu sense patinar amb els vinils, que deixa escampats pel terra, el camàndula del nen. Control total amb un sol ditet! Fins i tot vosté sinyora, podrá entrar a la vida moderna amb un sol moviment, per triar quina sintonía sonará al seu tragadiscus. Apali donsis, a moure l'esqueletu!

Font: PCL Linkdump

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El més gran de tots


Tristor, molta tristor, senyora. Ens ha deixat un amic. Aquest blog s'està convertint en una trista pàgina de necrulògiques, i ja en començo a estar tip. I és que ens deixen els millors. De llarg. Ara li ha tocat al bò d'en Llàtzer Escarceller, veï del Poble Sec, com un servidor de vostès, i amb el que compartirem bons moments al mític Bar Borrell, del Paral·lel. Era un tipus divertit tot ell, però també li recordo una mala baba important, sobretot quan veiem junts els partits del Barças, i si un jugador fallava tiravem tovallons rebregats a la pantalla, i li deiem: "-Llàtzer! Digues-li Burro!" i el tio emprenyat, s'aixecava i cridava: "-Burrrrrrrruuuuu!!". També m'enrecordo d'una novia que es va marcar, i que era veïna d'un servidor de vosté, senyora; la veïna en qüestió deuría de pesar dues tones i el passava un metre, i el Llàtzer cada dia la venia a buscar, i l'esperava assegut a la cantonada de davant de casa, prenent el solet i saludant a tot el barri. I ja és aixó senyora, ens l'estimavem des del Poble Sec...  a tot el mòn. Per cert la veïna es deia Paquita, també descansa en pau ja fa anys, i aquesta si que tenía mala castaña, osti era terrible, imagineu com deuria remenar al pobre home.
Bé Llàtzer, bon viatge i pensa que allà dalt t'està esperant el nostre bon amic Toni, per fer-te el sopar, com te'l feia abans cada dia. Dona-li records, i a la Paquita, també. Mira!... a sobre podràs fer un kiki, cabrón!.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Bollywood Rockabilly Enmascarat

Bentrovada de nou senyora! Avui  tenim per vosté delicatessen musical. Ted Lyons and his Cubs! Pedassu de videu musical, on no falta cap dels ingredients que a vosté i el seu espòs els agraden tant: ballerugues tremebundes, nenes remenant, i música de la bona, la millor. Cal assaborir-lo, amb babeta inclosa, visualment. Val la pena meditar sobre l'actualitat, veient com s'ho passava aquest jovent de la ètnia Pashtun, i com ara s'han deixat creixer les barbes, i han vestit les senyoretes amb indumentàries que les transformen en bústies de curreus. I es que si arribeu al final del videu, on tots es desmelenen, en un ectasi final de rítme tremendu, entendreu que es tornessin majaras (que no majarajás) i que canviessin la carta de còcktails del Salón Destellos, pel Corá. Apa doncs, donguins-li al play, i no parin de ballar, vosté i el seu parent, fins que els veïns es queixin! Com sempre, als seus peus.




Font: PCL Linkdump

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Tristesa


Manuel Alexandre
Que els puc dir, estimats clients. Aquest senyor, jo me l'estimava com si fòra de la familia, i com jo, mil.lers. No el coneixíem personalment, però se'ns va infiltrar per les pantalles, i es clar... un tipus amb tanta tendresa, gràcia, punyetería, sinceritat... i que a sobre va regalar-nos alguns dels millors moments de la nostra vida, en forma de riures, o no, a través de la seua veu trèmula, no podíem si més no, de posar-li un plat a taula. Ara només cal pensar en quina escena es deuen estar recreant allá dalt, a l'Olimp, juntament amb l'Agustín (González), en José Luís (López-Vázquez), en Fernando (Fernán-Gómez), la Gracita (Morales), en Luis (Ciges), en Cassen... El món s'acaba. Si més no, aquell que ens vàren adornar els més grans actors de la història del cinema. I aquest és un d'ells. Per suposat.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Yé-yé Azerbaidjanés

Apreciada senyora, com és de menester, aquest humíl servidor, li porta, com sempre lo millor de la botiga. Aquesta vegada viatgem a Azerbaidján (no sabeu el que costa escriure-ho), on ens espera un nano yé-yé, digne de superar el ja mític trolorolo, que recordem-ho, va ser aquest blog seu un dels primers en escampar aquell fenòmenu. Amb tots vostés: Polad Bülbüloğlu (aixó sí que costa d'escriure!) la promesa azerbaidjana, acompanyat pel seu iaio, que li riu les gràcies, mentre es pimpla una ampolleta de rioja del Caucas. Parin atenció al rimbombant estribillet que es treu de la butxaca: "Shake-Shake, parapapapererepepepé", sublím. Alhora, també els prego es fixin en la decoració nadalenca, gasto de la qual va costar tres mesos de penúries al bell país de l'est, doncs no va poder assolir tanta deuta pública, pel altruísta intent de fer d'en Polad un artísta internacional. Pues ara si, hala! aquest blog seu 'impulsará cap el cel de la fama, la carrera de tan jove promotedor, tot i que els intents que fa de ballar el twist, es queden en això: patètics intents. El millor però el iaio, sens dubte. Senyora, donis-li al play!

Mala Baba



 -"F-I-L-L-S...  D-E... P-U..."
(veu metàl.·lica)


Font: Pictureisunrelated

dilluns, 27 de setembre de 2010

En Brando, brandant!






I finalment, aquí a en Marlon, no se li va caure la cara de de vergonya, doncs tenía que promocionar el flint: "El motín de la Bounty". I amb un aspecte d'haver mamat més d'un Colo-Loco i restregat la tita en alguna nadiua, va pillar l'ukelele i ens va delectar amb uns ritmets Thaitians. Això succeïa a una gala parisenca de la UNISEF que és la marca de samarretes del Barças. Pobres criatures. Document històric! ...o esgarrifòs ...o jo que sé!


Fonts: Dandoporculo (amb perdó) i PCL Linkdump

dissabte, 25 de setembre de 2010

Plastique Stratifié

Doncs, guaiti Madam, tot cercant la paraula "fornicar", un petit error de transcripció, i... patapam! En un principi, el fet que el títol del flint fòra: Le Bricoleur, ja ens transportava mentalment a la clàssica penícula picantona de: "ding-dong, piquen el timbre, obre la senyora u o senyoreta poc vestida, que es troba tota sola a casa, i és el fuster, que diu: -'hola, venía a meter unos clavos...', -'si, si pase-pase', etc...". Però, ai! just comença hi surt una adorable criatura del Senyor, tota enbadurnadeta de pintura, de fer els seus dibuixets de casetes, arbres, solets i núbols blancs com el cotó... i un pensa Àngela Maria! que això será de presó!, d'alló que els agrada als capellans!, truca l'advocat! I no! uff... per sort es tracta d'una bonica publicitat del any 58, on uns simpàtics franxuts, ens ensenyen les maravelles de la fòrmica, i de com amb un serrutxu, pegamentu, i un llimot, podem revestir la llar amb un gust exquisit.




uoh-oh-oh, Karol!

Aqui us porto el Karol, quan ja estava en plena senectud, (observeu com treu la llengua, ja ja ja! que còmic!) però demostrant a la parròquia de la Plaça de Sant Pere, que encara tenía els poders que Déu, nostru sinyor, va donar-li, per a fustigació de les rates voladores. Prepareu-vos que aviat vindrá el Reiziguer Z, i si es treu el birret potser fará alguna gotera a la Sagrada Familia, que per si no ho sabeu, és una parada de metro.





PD: Oi que fa rissa quan sembla que faci "bleagh-bleagh"?!


Font: Fuck Yeah Dementia!

Clunck click!





Bon dia tingui persona humana! Aquí li porto uns consells per a la seua seguretat i la dels seus, dins del àmbit de la conducció. En Jimmy Savile, un senyor amb un pentinat fascinant,  cosa que ja és un dels principals motius pel que és en eixe blog, donada l'adoració, que un servidor de vosté, té per les perruques esperpèntiques, ens ensenya a protegir els ous. Si, han llegit bé, car la principal conclusió que un pobre maldestre com, el seu servicial servidor de vosté, extreu és que: és mala idea no  protegir els ous, i més amb un simpló "clunk-clink". El tal Jimmy, és la versíó britànica d'aquell campió ibèric, i jandred persent maxot, que ens delectava per Televisió Espanyiola, ja fa uns quants anyets: el gran Paco Costas, i el seu programás: Segunda Oportunidad, on per a del·liri del que escriu, només començar estimbava un Jaguar contra un roc, que algún desaprensiu hauria deixat al mig de la comarcal que passa per Paracuellos del Jarama. Per a més dades de vostés, el bó d'en Paco, encara remena i podeu visitar-lo al seu blog pacocostas.com. El que no m'explico és com va poder sobreviure a la mare de totes les òsties, utilitzant un Jaguar, que pel fet hagués pogut triar un Seat!, i a sobre el tiu segatu no veure un pedrolu de 1000 tones en plena recta! Però bé, no podía deixar-lo a vosté i els seus, sense aquesta magna obra de les capçaleres televisives. Preparats per babejar en tres, dos, un...





PD: No és magnífica la tunadilla totalment sha-la-la-la,
que sona quan la camera va enrera,
per donar-nos una "segunda oportunidad"?!!

dijous, 23 de setembre de 2010

...i ara quelcom completament diferent!


Doncs mira, ara em ve de gust una mica de pernil, apa.

Pink Panther on LSD




Per a felicitat de grans i petits, aquest blog seu, els porta al cinema, a disfrutar d'una pel.liculeta 100% lisergica! Yes, adorada audiència, aquí tenen un curtet de la mítica Pantera Rosa, pujada fins al gorro de tripi LSD, en el que es dona un passeig per la psicodèlia, vacilant amb beatniks i al.lucinant pepinillus.

Josep Lluís Moré i els seus amiguets



Miri senyora, com vosté ja sap sobradament, donat que és lectora de paper coutxé, aquest blog seu, que tant l'estima, li porta el clàssic "posado veraniegu". Com que ens ha fallat l'Anna Obregó, aquí li deixo una petita mostra d'un dels orgulls patris: l'inefable Senyor Moreno, gran ventricul i millor persona, portadora de grans valors, que sobint es deixa dins d'una maleta, a qualsevol restaurant. Peró com sempre, está rodejat de bons amics, com Macario, Rockefeller o bandes de la delinqüència de l'est, que de tan en tan li fan una visiteta a domicili. I és que aquest pajaru desborda simpatia a raudals!

Perque si.




Al ritmet del SaduMasu!




Estimada parròquia! Heus ací al patilles d'en De Giaferri, un macarrilla que no te cap vergonya en mostrar-nos les seues tendencies secsuals. I quines són? Doncs com que els franxuts ho van inventar, no podía ser altre cosa que el SaduMasu, toma. Però altu! saduMasu en la seua variant més salsitxera, doncs el tipus, en contes de fer-li pam-pam al culet de la rossa, -què és el que tots fariem- doncs no va el pavu i li dona Aseite de Risinu, li llença aràcnids i pretèn tallar-li la daurada melena. Será cutre!? Quin SaduMasu de pá sucat amb oli!. No obstant, al final del videu, és ell el que rep el seu just càstig (?) en forma d'encadenació i fuetades. Com veuen, la tornada d'un servidor de vostés a la xarxa, no podía començar millor. Llarga vida i visca l'Escopitó!

Font: PCL Linkdump

La Trinca




Bentrobada de nou, senyora! Recuperem el temps perdut entre naltrus, amb una bonica portadeta psicotròpica. Que puc dir sobre aquest ramet de floretes laquejades ? És obvia la semblança amb cert conjunt musical dels 70 i 80, que feia de la sàtira i la ironia joietes sonores, format per uns tals Toni, MiquelÀngel i JosepMaria i que ara es dediquen al després i altruista món de la televisió. Aqui els tenim en la flor de la seua joventesa i ens diuen que han estat usats per Jesús! Àngela Maria! Aixó els passa per travestir-se! i es que el Jesús aquest no deu ser de pedra! mmmm... amb aquestos pentinadets sensuals de Pantene i que ens transporten a un post antic i peluquià (click). Per cert podeu adquirir els seus productes aqui baix mateix. Adéu senyora, i compte amb el tal Jesús.


Font: Anecdotario del Rock

Mireu fixament...




Estimada clientela, fixeu bé la vista,
estingueu-vos a la guait...
he tornat.


dissabte, 27 de març de 2010

Serveza Despañia


Com en el cas de la xibeca, seguim repartint birrotes entre la quitxalla. Aaaapaaaa! botellot per l'adolescència, que no en falti! Pareu els vostres ullets en l'esgrafiat de l'ampolla que hi ha a la safata, si, si és un aguilot, normal si la cervesa es diu El Aguila, però aquesta rapaç, és concretament d'aquella subespècie, que encara fá una mica de por, segons on la veus i la beus. "El Aguila, siempre igual".



Jon, on tens la má?


Apreciats, ara us portó un escopitó de talla clàssica, amb les típiques, nenes amb biquini remenant a la vora de la piscifactoria. Mentre dalt del trampolí en Jon i la Robin ens interpreten una candorosa chansó. Fixeu-vos en dos detallets: el primer és la tonalitat verdosa dels caretus dels nostres protagonistes, i que ens recorden de forma evident, el matrimoni Shreck. El segón detallet, més compromés, son les gestualitats de la Robin, guaiteu quines cares posa, com se li posen els ulls en blanc, com no pot dissimular... Aaah, picarona! ON TÉ LA MÀ, EN JON ? Si us plau, sobre aquesta última frase, intenteu no pensar en el vell xascarrill, de "on té la mà, Maria?". Seria rebaixar el nivell d'equest bloc amb xistus obvis i sense gràcia.


Font: Bedazzled!

Für Die Eleganten Fraüs...FELINA!


Atenció baberus a punt! Estimada mainada aquíus porto, desde la llunyana Germània, una joia: FELINA. Encara que no tinc clar,si regalar-li a alguna teutona un conjuntet Felina, o comprar-me les ulleres X-Ray de la que fan ús i abús, en aquest rubí de la publicitat. Senyora, com veu, no la deFRAÜdaré mai, en aquesta casa, sempre lo bó i lo milloret.



Font: PCL Linkdump

Xaudaró xana!


Avui reprenc per als menuts de la casa,  la sempre prolífica temàtica de l'humor gràfic. Aqui els presento senyoretes i senyorets una petita mostra de l'obra de Joaquim Xaudaró, un éxcel.lent dibuixant amb un sentit de l'humor negret, com el que aquí ens agrada (recordeu el Professor Tenebro). Nascut a les Filipines quan eren colònia, el 1.872 i mort a Madrit el 1.933, visqué a Barcelona, Paris o Londres, vamus, que el tio no parava quiet. Peró nem a la txitxa i parteixin vostés maxil.lars amb la gràcia i el saleru de Xaudaró, tinguin present l'època i l'entorn de l'artísta. Apa senyora! perque no digui que namés de pernils viu el seu servidor, com sempre als seus peus.

Si cliqueu les imatges, podreu veure millor els textus.











dimecres, 24 de març de 2010

Honolulu chi chi chi!


Benvinguda de nou Senyora! Aquí li porto un espatarrant Scopitó francés, disfruti amb els balls de la nadiua jaguaiana, amb el nan sàtir-lasciu, les tresines i els seus maromus, i sobretot amb l'esperpèntic moviment rítmic del Jacques Helian. Aquest Jacques no dona la cara fins el minut 1'45", i és senzillament brutal, perque el primer que es preguntará vosté, avispada senyora és, com aquest mamarratxu pretén passar per director d'orquestra, quan com tothom pot veure, no es tracta sinó del clàssic borratxot, que es planta davant la orquestra Montgrins, per Festa Major, a primera linea d'escenari, i no para de donar la xapa, mentre balla (o aixó creu ell) espasmòdicament, perque toquin el clàssic Montañas Nevadas (escolteu si teniu Espotifai), fins que rodola a terra, tot tacat de vi, pols de sorra, babes i pixats, peró miraculosament, amb el braç estés, aguanta en magnífic equilibri i sense tirar una sola gota, l'últim got de calimotxu, que ha aconseguit esquilmar de la barra. El cabró!



Font: Bedazzled

Yiiiiihaaaaaaaaaa!!!!



Perdona'm Senyor!... no he pogut estar-me'n...
...ji, ji, ji...!



Crisi? no, Dispèpsia! i si no...




Living Doll


Senyora, aixequi les pusaderes, que anirem a ballar, la cançó Living Doll, que va fer famosa l'esgarrifant Cliff Richards, peró aquí passada pel turmix finlandés. Si senyora, aquestos finesos ens la versionen en el seu idioma, i entre bistecs de renu, ens delecten amb una de les coreografies més psicotropiques, digne d'aquest bloc seu. Vegi com una trepa de víquings, particularment esquifits, per a ser d'aquelles latituds, queden extasiats i hipnotitzats, pels cops de pelvis de la pernil·lenca ballarina escandinava, de pret vestit encarnat i arrossejada cabellera, mmmmm.... Atenció senyora, perque és en aquest Scopitó finés, d'on el malaurat Maiquel Jacksó, va treure els passos de ball dels sombis del Thrilla, i si no, miri, miri!




Mens sana in corpore eleganti


Si senyora! Si ha de posar-se en forma, sigui amb la Nasarre o amb la Fonda, no deixi que el seu marit, vagi fet un espantaju. Categoria, majestàtic, res de xandalls de Carrrefur, stop als xandalls de la selecció nacional (la selecció natural, ja els hagués eliminat), prou als xandalls de la legión, amb o sense cabra. Faci que les seues veïnes es recargolin d'enveja davant da tanta elegància. Guoitin al Toni, quin pincellet, senyoríu! ...i sístole i diastole, auricular, ventricular!

És un pajaru? és un avión? és... Super...ai!



Retrobant la nova sexió: Tots tenim un passat (veure aquest post) avui us porto uns retratus artístics de la nòvia de Superman, Lois Lane, Margot Kidder, fets per aquell fanzine educatiu i alhora semidesconegut, anomenat Plaiboi. La molt gruixuda li deia al Super: -"si em vols fotre mà, t'hauràs de posar els gallumbus per fora!". I clar, l'altre burro, que era un pobre immigrant de Kriptó, i sense papers, més pardillo que res, hala! a ser el "hasmerreir" de la contrada, sino fixeu-vos com quan arriben els seus tres enemics, prisoners fugats també de Kriptó amb patera galàctica, a la segona entrega de la sèrie. Se li pixen a la cara, doncs ells si que van elegants, a la moda Disco Studio 54, tope de funky (aprofito per esmentar que un d'ells era el gran Terence Stam). Peró no m'esplaio més i hala: la Margot Kidder, abans de tornar-se tarumba del tot.
Uix, tinc la sensació que m'hauria d'afaitar... i no sé perque m'ha vingut de cop aquesta incomoditat capilar.



Trolorolo Musulmà!


Estimada clientela, com bé recordareu els que sou fans d'aquest bloc, un servidor va ser dels primers en escampar la polseguera del Trolorolo, el rus que fa com que canta, però que no. Doncs ara us porto una versió nova, si, si la mateixa "chanson", pero aqui interpretada per un fulano que es diu Muslim Magodaev, un xicotet que ens ven que ell és mig àrab, mig rus, peró que hom sap que és de Sant Pere de Riudebitlles. I, efectivament, fa com que canta, però no.


Font: Rellano

Star Wars French Discou!


Fills de Satanás, si sou frics, NO MIREU AQUEST VIDEU. Podría petar els vostres fràgils cors, les vostres còrnies oculars explutaríen, les vostres trompes d'eustaqui, s'arrencaríen del sistema nerviós que les lliga al vostre cervellet i saltaríen des dels vostres pabellons auditius en un acte suicida esgarrifòs. Si per altra banda, aixó d' ESTAR UARS, us la porta fluixa, i voleu despiporrar-vos, i reventar les cutilles a rissotades, premeu lo plai. Guaita el Darvader com remena!



Font: Nistagmus

Cabaret Rusty

Estimada quitxalla, avui us presento, a la ja veterana secció de portades psicotròpiques, al bó d'en Rusty!


Aquest xiquet, delectará les vostres partis, al rítme del mini saxo, la peque bateria, el xiqui piano, el trompisón i... alerta! la puta gaita, goita! Obtureu-vos els tímpans, doncs aquest petit gran artísta té més bufera de la que sembla, i es que dels seus inicis artrístics, com a cap de la secció de bombers, de l'espectacle "El Bombero Torero", no ha deixat d'esbufegar. Aquest espectacle, d'amena i còmica representació esdevenia just abans començar la currida de torus seriosa, i la seua intenció era introduïr a la mainada en el selecte art de cúchares, a través d'aquest mític comico-espactaculo-taurino i olé.

Aquí el teniu amb els amigotes, entre els que no pot faltar, la clàssica i descatxarrán imitació del cantinflás, risotades assegurades.



Aquí, un cartellet de l'èpuca:



Aquí un altre:























I aqui la mare que el va parir, celebrant el feliç aconteixament del nouvingut al món, Rusty!!, al costat: son pare, que si algú recorda les aventures del gos Rin Tin Tin, descobrirá en ell, al Cabo Rusty!.... Aaaaah heus aquí com tot gira i torna, i hem completat l'el·lípsi, el nen agafa el nom artístic de sun pare, i a triunfar! Per que el nom real d'en Rusty, es Jusep Maria, de Rupit, de tota la vida.



dimecres, 3 de març de 2010

Noticies del món


EFE. Apareix una forma de torrada a la cara de Jesús.

Jesús Torrat

Via: Fuck Yeah Dementa!

Magueu lo uisqui!





Àngela Maria! En aquest bar, el senyor Heino la lía pardesca. El vell interrogador de la gestapu, es fot de uisqui fins les urelles, i comença a dir Karrramba! El fet que mencioni Riu de Janeiru, el fa particularment souspitòs, car la fama de amagatall d'ex-nasis, que té el país carioca. De ginolls li prego, senyora, que no deixi d'admirar aquest vidèu, m'ha provocat la micció, i encara camino envadalit i amb cara abretolada, tot fent "hehehehehehe..." Llàstima, que aquest baretu no el cunec, perque hi faria gastu, senyora. I ara, abans no arrenqui... el classic acudit de risa: El Heino aquest, amb un ull la mira a vusté, i amb l'altre vigila el paki, que li ha de tornar el canvi, de tanta rosa. (Riures compulsius: jua, jua, juá). Audiós.