Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dissabte, 27 de març de 2010

Serveza Despañia


Com en el cas de la xibeca, seguim repartint birrotes entre la quitxalla. Aaaapaaaa! botellot per l'adolescència, que no en falti! Pareu els vostres ullets en l'esgrafiat de l'ampolla que hi ha a la safata, si, si és un aguilot, normal si la cervesa es diu El Aguila, però aquesta rapaç, és concretament d'aquella subespècie, que encara fá una mica de por, segons on la veus i la beus. "El Aguila, siempre igual".



Jon, on tens la má?


Apreciats, ara us portó un escopitó de talla clàssica, amb les típiques, nenes amb biquini remenant a la vora de la piscifactoria. Mentre dalt del trampolí en Jon i la Robin ens interpreten una candorosa chansó. Fixeu-vos en dos detallets: el primer és la tonalitat verdosa dels caretus dels nostres protagonistes, i que ens recorden de forma evident, el matrimoni Shreck. El segón detallet, més compromés, son les gestualitats de la Robin, guaiteu quines cares posa, com se li posen els ulls en blanc, com no pot dissimular... Aaah, picarona! ON TÉ LA MÀ, EN JON ? Si us plau, sobre aquesta última frase, intenteu no pensar en el vell xascarrill, de "on té la mà, Maria?". Seria rebaixar el nivell d'equest bloc amb xistus obvis i sense gràcia.


Font: Bedazzled!

Für Die Eleganten Fraüs...FELINA!


Atenció baberus a punt! Estimada mainada aquíus porto, desde la llunyana Germània, una joia: FELINA. Encara que no tinc clar,si regalar-li a alguna teutona un conjuntet Felina, o comprar-me les ulleres X-Ray de la que fan ús i abús, en aquest rubí de la publicitat. Senyora, com veu, no la deFRAÜdaré mai, en aquesta casa, sempre lo bó i lo milloret.



Font: PCL Linkdump

Xaudaró xana!


Avui reprenc per als menuts de la casa,  la sempre prolífica temàtica de l'humor gràfic. Aqui els presento senyoretes i senyorets una petita mostra de l'obra de Joaquim Xaudaró, un éxcel.lent dibuixant amb un sentit de l'humor negret, com el que aquí ens agrada (recordeu el Professor Tenebro). Nascut a les Filipines quan eren colònia, el 1.872 i mort a Madrit el 1.933, visqué a Barcelona, Paris o Londres, vamus, que el tio no parava quiet. Peró nem a la txitxa i parteixin vostés maxil.lars amb la gràcia i el saleru de Xaudaró, tinguin present l'època i l'entorn de l'artísta. Apa senyora! perque no digui que namés de pernils viu el seu servidor, com sempre als seus peus.

Si cliqueu les imatges, podreu veure millor els textus.











dimecres, 24 de març de 2010

Honolulu chi chi chi!


Benvinguda de nou Senyora! Aquí li porto un espatarrant Scopitó francés, disfruti amb els balls de la nadiua jaguaiana, amb el nan sàtir-lasciu, les tresines i els seus maromus, i sobretot amb l'esperpèntic moviment rítmic del Jacques Helian. Aquest Jacques no dona la cara fins el minut 1'45", i és senzillament brutal, perque el primer que es preguntará vosté, avispada senyora és, com aquest mamarratxu pretén passar per director d'orquestra, quan com tothom pot veure, no es tracta sinó del clàssic borratxot, que es planta davant la orquestra Montgrins, per Festa Major, a primera linea d'escenari, i no para de donar la xapa, mentre balla (o aixó creu ell) espasmòdicament, perque toquin el clàssic Montañas Nevadas (escolteu si teniu Espotifai), fins que rodola a terra, tot tacat de vi, pols de sorra, babes i pixats, peró miraculosament, amb el braç estés, aguanta en magnífic equilibri i sense tirar una sola gota, l'últim got de calimotxu, que ha aconseguit esquilmar de la barra. El cabró!



Font: Bedazzled

Yiiiiihaaaaaaaaaa!!!!



Perdona'm Senyor!... no he pogut estar-me'n...
...ji, ji, ji...!



Crisi? no, Dispèpsia! i si no...




Living Doll


Senyora, aixequi les pusaderes, que anirem a ballar, la cançó Living Doll, que va fer famosa l'esgarrifant Cliff Richards, peró aquí passada pel turmix finlandés. Si senyora, aquestos finesos ens la versionen en el seu idioma, i entre bistecs de renu, ens delecten amb una de les coreografies més psicotropiques, digne d'aquest bloc seu. Vegi com una trepa de víquings, particularment esquifits, per a ser d'aquelles latituds, queden extasiats i hipnotitzats, pels cops de pelvis de la pernil·lenca ballarina escandinava, de pret vestit encarnat i arrossejada cabellera, mmmmm.... Atenció senyora, perque és en aquest Scopitó finés, d'on el malaurat Maiquel Jacksó, va treure els passos de ball dels sombis del Thrilla, i si no, miri, miri!




Mens sana in corpore eleganti


Si senyora! Si ha de posar-se en forma, sigui amb la Nasarre o amb la Fonda, no deixi que el seu marit, vagi fet un espantaju. Categoria, majestàtic, res de xandalls de Carrrefur, stop als xandalls de la selecció nacional (la selecció natural, ja els hagués eliminat), prou als xandalls de la legión, amb o sense cabra. Faci que les seues veïnes es recargolin d'enveja davant da tanta elegància. Guoitin al Toni, quin pincellet, senyoríu! ...i sístole i diastole, auricular, ventricular!

És un pajaru? és un avión? és... Super...ai!



Retrobant la nova sexió: Tots tenim un passat (veure aquest post) avui us porto uns retratus artístics de la nòvia de Superman, Lois Lane, Margot Kidder, fets per aquell fanzine educatiu i alhora semidesconegut, anomenat Plaiboi. La molt gruixuda li deia al Super: -"si em vols fotre mà, t'hauràs de posar els gallumbus per fora!". I clar, l'altre burro, que era un pobre immigrant de Kriptó, i sense papers, més pardillo que res, hala! a ser el "hasmerreir" de la contrada, sino fixeu-vos com quan arriben els seus tres enemics, prisoners fugats també de Kriptó amb patera galàctica, a la segona entrega de la sèrie. Se li pixen a la cara, doncs ells si que van elegants, a la moda Disco Studio 54, tope de funky (aprofito per esmentar que un d'ells era el gran Terence Stam). Peró no m'esplaio més i hala: la Margot Kidder, abans de tornar-se tarumba del tot.
Uix, tinc la sensació que m'hauria d'afaitar... i no sé perque m'ha vingut de cop aquesta incomoditat capilar.



Trolorolo Musulmà!


Estimada clientela, com bé recordareu els que sou fans d'aquest bloc, un servidor va ser dels primers en escampar la polseguera del Trolorolo, el rus que fa com que canta, però que no. Doncs ara us porto una versió nova, si, si la mateixa "chanson", pero aqui interpretada per un fulano que es diu Muslim Magodaev, un xicotet que ens ven que ell és mig àrab, mig rus, peró que hom sap que és de Sant Pere de Riudebitlles. I, efectivament, fa com que canta, però no.


Font: Rellano

Star Wars French Discou!


Fills de Satanás, si sou frics, NO MIREU AQUEST VIDEU. Podría petar els vostres fràgils cors, les vostres còrnies oculars explutaríen, les vostres trompes d'eustaqui, s'arrencaríen del sistema nerviós que les lliga al vostre cervellet i saltaríen des dels vostres pabellons auditius en un acte suicida esgarrifòs. Si per altra banda, aixó d' ESTAR UARS, us la porta fluixa, i voleu despiporrar-vos, i reventar les cutilles a rissotades, premeu lo plai. Guaita el Darvader com remena!



Font: Nistagmus

Cabaret Rusty

Estimada quitxalla, avui us presento, a la ja veterana secció de portades psicotròpiques, al bó d'en Rusty!


Aquest xiquet, delectará les vostres partis, al rítme del mini saxo, la peque bateria, el xiqui piano, el trompisón i... alerta! la puta gaita, goita! Obtureu-vos els tímpans, doncs aquest petit gran artísta té més bufera de la que sembla, i es que dels seus inicis artrístics, com a cap de la secció de bombers, de l'espectacle "El Bombero Torero", no ha deixat d'esbufegar. Aquest espectacle, d'amena i còmica representació esdevenia just abans començar la currida de torus seriosa, i la seua intenció era introduïr a la mainada en el selecte art de cúchares, a través d'aquest mític comico-espactaculo-taurino i olé.

Aquí el teniu amb els amigotes, entre els que no pot faltar, la clàssica i descatxarrán imitació del cantinflás, risotades assegurades.



Aquí, un cartellet de l'èpuca:



Aquí un altre:























I aqui la mare que el va parir, celebrant el feliç aconteixament del nouvingut al món, Rusty!!, al costat: son pare, que si algú recorda les aventures del gos Rin Tin Tin, descobrirá en ell, al Cabo Rusty!.... Aaaaah heus aquí com tot gira i torna, i hem completat l'el·lípsi, el nen agafa el nom artístic de sun pare, i a triunfar! Per que el nom real d'en Rusty, es Jusep Maria, de Rupit, de tota la vida.



dimecres, 3 de març de 2010

Noticies del món


EFE. Apareix una forma de torrada a la cara de Jesús.

Jesús Torrat

Via: Fuck Yeah Dementa!

Magueu lo uisqui!





Àngela Maria! En aquest bar, el senyor Heino la lía pardesca. El vell interrogador de la gestapu, es fot de uisqui fins les urelles, i comença a dir Karrramba! El fet que mencioni Riu de Janeiru, el fa particularment souspitòs, car la fama de amagatall d'ex-nasis, que té el país carioca. De ginolls li prego, senyora, que no deixi d'admirar aquest vidèu, m'ha provocat la micció, i encara camino envadalit i amb cara abretolada, tot fent "hehehehehehe..." Llàstima, que aquest baretu no el cunec, perque hi faria gastu, senyora. I ara, abans no arrenqui... el classic acudit de risa: El Heino aquest, amb un ull la mira a vusté, i amb l'altre vigila el paki, que li ha de tornar el canvi, de tanta rosa. (Riures compulsius: jua, jua, juá). Audiós.



dimarts, 2 de març de 2010

Uix!


Òstia Robert, sempre has estat un dels meus herois,
però et feia més despert, nanu! Deixa la planxa, cony!



Per cert, si teniu Spotify, aqui, podeu escoltar-lo cantant Calypso, magistralment.


Via: Retrozone

1,2,3... Responda otra vez!





Caramba, carambita! Guoiti senyora, avui li porto a una vella coneguda. Com! No la reconeix?! La insigne cantant del trio Aquario! Li sona ara? noooo? I si li dic... Doña Mayrucha!. Doncs si madam, és la Mayra Gómez Kemp, ensenyant-nos les seues dues Rupertes, i es que tots tenim un passat, que no un bolcsvaguen, però ...aaah! canalla no siau malpensats, que aquest post de fet és per retre-li humenatge merescut, a tan gran presentadora i millor persona, que en aquets moments está, pel que diu la premsa de paper cuxé, superant a tranques i barranques, un escorpio. Per tant, la millor de les sorts per doña Mayra.

Via: Retrozone

Rita e Ines



No fa gaire vaig oferir-li a l'estimada audiència, una fantabulosa afoto de la Rita, (cliqueu per remembrar). Avui els porto il.lustració i gastronomia fina. Com molts de vostés sabrán, el nom real de la Rita, era Margarita Cansino Hayworth, filla d'un ballarí, anomenat Eduardo Cansino i de la també ballarina Volga Hayworth, aquesta d'orígen irlandés. Peró centrem-nos en la figura del pare, aquest personatge era natural d'un poblet sevillanu anomenat, Castilleja de la Cuesta! Si senyora! aqui és on volía nar a petar, i és que qui més, qui menys coneix sobradament aquest poble encara que sigui de forma inconscient, doncs és en aquest poblet, ón s'elaboren des de principi del segle passat les famoses Tortas de Ines Rosales!! Que si no les heu menjat mai, segur les habreu vist al colmadu, heu-les:


Així doncs, visca Castilleja de la Cuesta! per proporcionar a aquest món tamanyes obres mestres, la pernil.lenca, i la dolçenca, i és que en soc un fan, de les dues, la Rita i la Ines. Jamona con anís y matalahuga!