Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dimecres, 24 de març de 2010

Honolulu chi chi chi!


Benvinguda de nou Senyora! Aquí li porto un espatarrant Scopitó francés, disfruti amb els balls de la nadiua jaguaiana, amb el nan sàtir-lasciu, les tresines i els seus maromus, i sobretot amb l'esperpèntic moviment rítmic del Jacques Helian. Aquest Jacques no dona la cara fins el minut 1'45", i és senzillament brutal, perque el primer que es preguntará vosté, avispada senyora és, com aquest mamarratxu pretén passar per director d'orquestra, quan com tothom pot veure, no es tracta sinó del clàssic borratxot, que es planta davant la orquestra Montgrins, per Festa Major, a primera linea d'escenari, i no para de donar la xapa, mentre balla (o aixó creu ell) espasmòdicament, perque toquin el clàssic Montañas Nevadas (escolteu si teniu Espotifai), fins que rodola a terra, tot tacat de vi, pols de sorra, babes i pixats, peró miraculosament, amb el braç estés, aguanta en magnífic equilibri i sense tirar una sola gota, l'últim got de calimotxu, que ha aconseguit esquilmar de la barra. El cabró!



Font: Bedazzled

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digueu, digueu...