Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Yé-yé Azerbaidjanés

Apreciada senyora, com és de menester, aquest humíl servidor, li porta, com sempre lo millor de la botiga. Aquesta vegada viatgem a Azerbaidján (no sabeu el que costa escriure-ho), on ens espera un nano yé-yé, digne de superar el ja mític trolorolo, que recordem-ho, va ser aquest blog seu un dels primers en escampar aquell fenòmenu. Amb tots vostés: Polad Bülbüloğlu (aixó sí que costa d'escriure!) la promesa azerbaidjana, acompanyat pel seu iaio, que li riu les gràcies, mentre es pimpla una ampolleta de rioja del Caucas. Parin atenció al rimbombant estribillet que es treu de la butxaca: "Shake-Shake, parapapapererepepepé", sublím. Alhora, també els prego es fixin en la decoració nadalenca, gasto de la qual va costar tres mesos de penúries al bell país de l'est, doncs no va poder assolir tanta deuta pública, pel altruísta intent de fer d'en Polad un artísta internacional. Pues ara si, hala! aquest blog seu 'impulsará cap el cel de la fama, la carrera de tan jove promotedor, tot i que els intents que fa de ballar el twist, es queden en això: patètics intents. El millor però el iaio, sens dubte. Senyora, donis-li al play!

Mala Baba



 -"F-I-L-L-S...  D-E... P-U..."
(veu metàl.·lica)


Font: Pictureisunrelated

dilluns, 27 de setembre de 2010

En Brando, brandant!






I finalment, aquí a en Marlon, no se li va caure la cara de de vergonya, doncs tenía que promocionar el flint: "El motín de la Bounty". I amb un aspecte d'haver mamat més d'un Colo-Loco i restregat la tita en alguna nadiua, va pillar l'ukelele i ens va delectar amb uns ritmets Thaitians. Això succeïa a una gala parisenca de la UNISEF que és la marca de samarretes del Barças. Pobres criatures. Document històric! ...o esgarrifòs ...o jo que sé!


Fonts: Dandoporculo (amb perdó) i PCL Linkdump

dissabte, 25 de setembre de 2010

Plastique Stratifié

Doncs, guaiti Madam, tot cercant la paraula "fornicar", un petit error de transcripció, i... patapam! En un principi, el fet que el títol del flint fòra: Le Bricoleur, ja ens transportava mentalment a la clàssica penícula picantona de: "ding-dong, piquen el timbre, obre la senyora u o senyoreta poc vestida, que es troba tota sola a casa, i és el fuster, que diu: -'hola, venía a meter unos clavos...', -'si, si pase-pase', etc...". Però, ai! just comença hi surt una adorable criatura del Senyor, tota enbadurnadeta de pintura, de fer els seus dibuixets de casetes, arbres, solets i núbols blancs com el cotó... i un pensa Àngela Maria! que això será de presó!, d'alló que els agrada als capellans!, truca l'advocat! I no! uff... per sort es tracta d'una bonica publicitat del any 58, on uns simpàtics franxuts, ens ensenyen les maravelles de la fòrmica, i de com amb un serrutxu, pegamentu, i un llimot, podem revestir la llar amb un gust exquisit.




uoh-oh-oh, Karol!

Aqui us porto el Karol, quan ja estava en plena senectud, (observeu com treu la llengua, ja ja ja! que còmic!) però demostrant a la parròquia de la Plaça de Sant Pere, que encara tenía els poders que Déu, nostru sinyor, va donar-li, per a fustigació de les rates voladores. Prepareu-vos que aviat vindrá el Reiziguer Z, i si es treu el birret potser fará alguna gotera a la Sagrada Familia, que per si no ho sabeu, és una parada de metro.





PD: Oi que fa rissa quan sembla que faci "bleagh-bleagh"?!


Font: Fuck Yeah Dementia!

Clunck click!





Bon dia tingui persona humana! Aquí li porto uns consells per a la seua seguretat i la dels seus, dins del àmbit de la conducció. En Jimmy Savile, un senyor amb un pentinat fascinant,  cosa que ja és un dels principals motius pel que és en eixe blog, donada l'adoració, que un servidor de vosté, té per les perruques esperpèntiques, ens ensenya a protegir els ous. Si, han llegit bé, car la principal conclusió que un pobre maldestre com, el seu servicial servidor de vosté, extreu és que: és mala idea no  protegir els ous, i més amb un simpló "clunk-clink". El tal Jimmy, és la versíó britànica d'aquell campió ibèric, i jandred persent maxot, que ens delectava per Televisió Espanyiola, ja fa uns quants anyets: el gran Paco Costas, i el seu programás: Segunda Oportunidad, on per a del·liri del que escriu, només començar estimbava un Jaguar contra un roc, que algún desaprensiu hauria deixat al mig de la comarcal que passa per Paracuellos del Jarama. Per a més dades de vostés, el bó d'en Paco, encara remena i podeu visitar-lo al seu blog pacocostas.com. El que no m'explico és com va poder sobreviure a la mare de totes les òsties, utilitzant un Jaguar, que pel fet hagués pogut triar un Seat!, i a sobre el tiu segatu no veure un pedrolu de 1000 tones en plena recta! Però bé, no podía deixar-lo a vosté i els seus, sense aquesta magna obra de les capçaleres televisives. Preparats per babejar en tres, dos, un...





PD: No és magnífica la tunadilla totalment sha-la-la-la,
que sona quan la camera va enrera,
per donar-nos una "segunda oportunidad"?!!

dijous, 23 de setembre de 2010

...i ara quelcom completament diferent!


Doncs mira, ara em ve de gust una mica de pernil, apa.

Pink Panther on LSD




Per a felicitat de grans i petits, aquest blog seu, els porta al cinema, a disfrutar d'una pel.liculeta 100% lisergica! Yes, adorada audiència, aquí tenen un curtet de la mítica Pantera Rosa, pujada fins al gorro de tripi LSD, en el que es dona un passeig per la psicodèlia, vacilant amb beatniks i al.lucinant pepinillus.

Josep Lluís Moré i els seus amiguets



Miri senyora, com vosté ja sap sobradament, donat que és lectora de paper coutxé, aquest blog seu, que tant l'estima, li porta el clàssic "posado veraniegu". Com que ens ha fallat l'Anna Obregó, aquí li deixo una petita mostra d'un dels orgulls patris: l'inefable Senyor Moreno, gran ventricul i millor persona, portadora de grans valors, que sobint es deixa dins d'una maleta, a qualsevol restaurant. Peró com sempre, está rodejat de bons amics, com Macario, Rockefeller o bandes de la delinqüència de l'est, que de tan en tan li fan una visiteta a domicili. I és que aquest pajaru desborda simpatia a raudals!

Perque si.




Al ritmet del SaduMasu!




Estimada parròquia! Heus ací al patilles d'en De Giaferri, un macarrilla que no te cap vergonya en mostrar-nos les seues tendencies secsuals. I quines són? Doncs com que els franxuts ho van inventar, no podía ser altre cosa que el SaduMasu, toma. Però altu! saduMasu en la seua variant més salsitxera, doncs el tipus, en contes de fer-li pam-pam al culet de la rossa, -què és el que tots fariem- doncs no va el pavu i li dona Aseite de Risinu, li llença aràcnids i pretèn tallar-li la daurada melena. Será cutre!? Quin SaduMasu de pá sucat amb oli!. No obstant, al final del videu, és ell el que rep el seu just càstig (?) en forma d'encadenació i fuetades. Com veuen, la tornada d'un servidor de vostés a la xarxa, no podía començar millor. Llarga vida i visca l'Escopitó!

Font: PCL Linkdump

La Trinca




Bentrobada de nou, senyora! Recuperem el temps perdut entre naltrus, amb una bonica portadeta psicotròpica. Que puc dir sobre aquest ramet de floretes laquejades ? És obvia la semblança amb cert conjunt musical dels 70 i 80, que feia de la sàtira i la ironia joietes sonores, format per uns tals Toni, MiquelÀngel i JosepMaria i que ara es dediquen al després i altruista món de la televisió. Aqui els tenim en la flor de la seua joventesa i ens diuen que han estat usats per Jesús! Àngela Maria! Aixó els passa per travestir-se! i es que el Jesús aquest no deu ser de pedra! mmmm... amb aquestos pentinadets sensuals de Pantene i que ens transporten a un post antic i peluquià (click). Per cert podeu adquirir els seus productes aqui baix mateix. Adéu senyora, i compte amb el tal Jesús.


Font: Anecdotario del Rock

Mireu fixament...




Estimada clientela, fixeu bé la vista,
estingueu-vos a la guait...
he tornat.