Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Per molts anys, Senyora!

Avui festa sonada...

Estimada senyora, és un  gran plaer comunicar-li que aquest Blog seu, a fet un anyet. I per celebrar-ho li porto un cocktail, per a que vosté i les segües amigues comparteixin i brindin amb tots nosaltres. Podría ser que se'ls pujés una miqueta al cap i quedessin un xic axispadetes, doncs res, senyora meua, facin cas als seus instints i ballin, ballin com unes loques. Moltes felicitats, i espero seguir veient-la per aquestos andurrials. Aixínes que som-hi: Pernils, ballerugues, música ye-yés i lisèrgia!



Dimontri! Aneguet Lluc pari quiet! Que hi ha gent que el veu!


Les altre cara de l'art



El campetxanu

Guoiteu com fa bricdans!
Ja ja ja Quin vedell!


Font: Dando por culo (amb perdó)

El seu primer MP3 Shuffle


Guoiti sinyora! Quin gran regalet de nadal, per al seu adolescent! Per namés 3 amb 99 tindrá endreçada la seua musica de ye-yes i peluts decadents. Ara podrá entrar al seu cuartu sense patinar amb els vinils, que deixa escampats pel terra, el camàndula del nen. Control total amb un sol ditet! Fins i tot vosté sinyora, podrá entrar a la vida moderna amb un sol moviment, per triar quina sintonía sonará al seu tragadiscus. Apali donsis, a moure l'esqueletu!

Font: PCL Linkdump

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El més gran de tots


Tristor, molta tristor, senyora. Ens ha deixat un amic. Aquest blog s'està convertint en una trista pàgina de necrulògiques, i ja en començo a estar tip. I és que ens deixen els millors. De llarg. Ara li ha tocat al bò d'en Llàtzer Escarceller, veï del Poble Sec, com un servidor de vostès, i amb el que compartirem bons moments al mític Bar Borrell, del Paral·lel. Era un tipus divertit tot ell, però també li recordo una mala baba important, sobretot quan veiem junts els partits del Barças, i si un jugador fallava tiravem tovallons rebregats a la pantalla, i li deiem: "-Llàtzer! Digues-li Burro!" i el tio emprenyat, s'aixecava i cridava: "-Burrrrrrrruuuuu!!". També m'enrecordo d'una novia que es va marcar, i que era veïna d'un servidor de vosté, senyora; la veïna en qüestió deuría de pesar dues tones i el passava un metre, i el Llàtzer cada dia la venia a buscar, i l'esperava assegut a la cantonada de davant de casa, prenent el solet i saludant a tot el barri. I ja és aixó senyora, ens l'estimavem des del Poble Sec...  a tot el mòn. Per cert la veïna es deia Paquita, també descansa en pau ja fa anys, i aquesta si que tenía mala castaña, osti era terrible, imagineu com deuria remenar al pobre home.
Bé Llàtzer, bon viatge i pensa que allà dalt t'està esperant el nostre bon amic Toni, per fer-te el sopar, com te'l feia abans cada dia. Dona-li records, i a la Paquita, també. Mira!... a sobre podràs fer un kiki, cabrón!.

dijous, 14 d’octubre de 2010

Bollywood Rockabilly Enmascarat

Bentrovada de nou senyora! Avui  tenim per vosté delicatessen musical. Ted Lyons and his Cubs! Pedassu de videu musical, on no falta cap dels ingredients que a vosté i el seu espòs els agraden tant: ballerugues tremebundes, nenes remenant, i música de la bona, la millor. Cal assaborir-lo, amb babeta inclosa, visualment. Val la pena meditar sobre l'actualitat, veient com s'ho passava aquest jovent de la ètnia Pashtun, i com ara s'han deixat creixer les barbes, i han vestit les senyoretes amb indumentàries que les transformen en bústies de curreus. I es que si arribeu al final del videu, on tots es desmelenen, en un ectasi final de rítme tremendu, entendreu que es tornessin majaras (que no majarajás) i que canviessin la carta de còcktails del Salón Destellos, pel Corá. Apa doncs, donguins-li al play, i no parin de ballar, vosté i el seu parent, fins que els veïns es queixin! Com sempre, als seus peus.




Font: PCL Linkdump

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Tristesa


Manuel Alexandre
Que els puc dir, estimats clients. Aquest senyor, jo me l'estimava com si fòra de la familia, i com jo, mil.lers. No el coneixíem personalment, però se'ns va infiltrar per les pantalles, i es clar... un tipus amb tanta tendresa, gràcia, punyetería, sinceritat... i que a sobre va regalar-nos alguns dels millors moments de la nostra vida, en forma de riures, o no, a través de la seua veu trèmula, no podíem si més no, de posar-li un plat a taula. Ara només cal pensar en quina escena es deuen estar recreant allá dalt, a l'Olimp, juntament amb l'Agustín (González), en José Luís (López-Vázquez), en Fernando (Fernán-Gómez), la Gracita (Morales), en Luis (Ciges), en Cassen... El món s'acaba. Si més no, aquell que ens vàren adornar els més grans actors de la història del cinema. I aquest és un d'ells. Per suposat.