Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Tristesa


Manuel Alexandre
Que els puc dir, estimats clients. Aquest senyor, jo me l'estimava com si fòra de la familia, i com jo, mil.lers. No el coneixíem personalment, però se'ns va infiltrar per les pantalles, i es clar... un tipus amb tanta tendresa, gràcia, punyetería, sinceritat... i que a sobre va regalar-nos alguns dels millors moments de la nostra vida, en forma de riures, o no, a través de la seua veu trèmula, no podíem si més no, de posar-li un plat a taula. Ara només cal pensar en quina escena es deuen estar recreant allá dalt, a l'Olimp, juntament amb l'Agustín (González), en José Luís (López-Vázquez), en Fernando (Fernán-Gómez), la Gracita (Morales), en Luis (Ciges), en Cassen... El món s'acaba. Si més no, aquell que ens vàren adornar els més grans actors de la història del cinema. I aquest és un d'ells. Per suposat.

2 comentaris:

  1. I el Joan (Capri).... Tots ells fent-nos d'avis des de l'Olimp, juntament amb els nostres propis, d'avis..... Deuen estar rient de les coses que fem al món terrenal.....
    El Fernando, quan l'hagi vist de lluny, omplint els fulls d'admisió amb Sant Pere haurà dit "a la mierda!!!!".....
    Núria

    ResponElimina
  2. Están tots dos bebent-se un chinchón!

    ResponElimina

Digueu, digueu...