Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dimecres, 29 de desembre de 2010

Escorpins i minifaldilles!

Hale Hop Pim Para-pim! Bon dia senyora! Avui, sinema xal·lant! Agents secrets, armes mortiferes, xinacus dolentots i pernils!... molts pernils! Pel·liculíssima de 1967, coproduïda per les forces de l'eix: Ecspanya, Alimanyia i Mitalia. Protagonitzada per Adrian Hoven, i estrenada en aquestes contrades com "Chinos y Minifaldas". Dirigida pel gran Ramón Comas de Turmes (juas, juas! aixó de turmes és real, no m'ho he inventat jo!). El tal Ramonet va escriure i dirigir una de les meues filmicules de capçalera: El Padre Coplillas. Aixine doncis passi per guixeta, i disfruti!



dijous, 23 de desembre de 2010

El summum nadalenc en LSD

Bons Nadals senyiora meua! Res millor per oferir-li que un sinema i del bó. Autèntica lisèrgia i xaladura: "Lo Pare Noël conquereix els Marsians" Pari atenció al segon 00:16 per veure com de androgats naven els minyons de Ganímedes, disfruti d'uns efectes especials de primera, i aterroritzis amb una bona colla de robots assassins i forànis de l'espai sumbats! Però aaaaaltuuuu! que es pensava vosté, que la deixaria sense regalet nadalenc, eh? doncs apali, perque vegi que en eixe bloguet seu no ens estem de res... La plinicula sencera! si, si... sincera! Som-hi doncs: el primer plai, per veure lo trailer, i el de asota per veure el flint completet. Beso el terra que trepitja, senyora!

el triler

el film complert

Mil gràcies a PCL Linkdump

dimarts, 21 de desembre de 2010

Bueno para ti, malo para mi.


Ajustis la cutilla Sinyora! Com sempre la millor selecció de productes per vosté, que un servidor pot oferir-li. Avui és un honor portar-li a dues aus de rapinya de la cançó i el ball: Panx i Xavi. En acabar la mítica sèrie de Veranu Asul, uns linces ibèrics de la producció musical, van decidir-se a fitxar els guaperes de la sèrie, per expremir-los com a producte juvenívol per les masses. I axí doncis, el "genet" Pancho (genet, ho dic per que munta molt bé a cavall, no sé si m'entèn) i el maderacu (el Comisario) Javi, es vesteixen com uns mamarratxus, i deconstrueixen uns dels balls més esperpèntics que he vist en molt de temps, però oi que ja és això, senyora, el que ens agrada de debó? Doncs apali donguins-li al plei i disfruti d'aquestos dos gansus, primer presentats per la Mayra (cliqui aqui per veure-la al natural) i després per el gran Íñigo. Despiporrant!



Hau vist els caretus de la pobre mainada, i l'alifant que es volía suicidar?



S'ha adonat estimada senyora de la col.lecció de mentides que diu el Jose Maria al presentar-los? és altament escatxarrant! i com vesteixen! i com ballen! Me s'han acabat les llagrimes. així que un cop més, als seus peus.

Via: Caspatotal

Guapu!

Les iaies m'havien fet creure que no hi havia ningú més guapu que jo. Merda! he trobat el meu antagonista!, el meu arxienemic! Ho recunesc!... És la virilitat personificada, vull ser com ell. No us el presento per que no sé com es diu, peró fa cara d'Antoniu. Guaiteu, guaiteu... quin camacu.


I com no! un tipus així es guanya les xicotetes de dues, en dues. Aqui les seues núvies, la MariTere i la Lluïsa.



El rincó del poeta

En Llapas i en Llepes vàren fer un bagul:
en Llapas la tapa...
i en Llepes el cul.


... y ahora en castiellano:
Melimes y Melames, se comieron un besugo:
Melimes la cabeza...
y Melames el culo.


Debra i la Serpent

Bentrobada clientela, avui els porto pernilet serranu, pota negra, aleta de mosca! La Debra Paget (1.933) en una pelicula del Mestre Fritz Lang de 1.957: La Tumba India. La simpàtica senyoreta ens delectarà amb un ball encisador davant d'una serpent purulenta, un Majarajá, un Visir que vol ser Califa en lloc del Califa, i una colla de monjos harekrishna, més calents que una patata bullida. La pregunta esdevé en com se li aguanta el conjunt, però clar, que namés d'imaginar-s'ho, un servidor que no és de pedra, prefereix rapar-se la pelana, posar-se un panyal gegant i narsen corrents a l'India a aixafar-li el coll al rèptil, als majarajás, als seus acòlits i fugir portant en braços a la Debra. Senyors... els baberus si us plau.



Font: Nistagmus

dijous, 2 de desembre de 2010

Sinegaier!



Senyora, avui permetim que m'adreci a aquell nebodet raret que té. Deixim que el convidi al Sinematògraf, aqui la vora hi ha un que es diu Arenas i fan penicules molt maques. Avui ens delectarán amb un flint històric, on Hercules, Samsó i Ulises s'ajunten per repartir estopa entre els dolents i després banyar-se a la platja, deixant que els seus cossos semi-nus s'assequin al sol, i es posarán cremeta els uns als altrus com bons amiguets que són.




He d'avisar-la que arribarem tard, doncs és programa doble i abans ens obsequiarán amb uns dibuixos animats: "Transformers".




(...)
"-No ho trobes altament sospitòs, salsitxeta meua?"
De mentres a Austria...: "- Doncs jo no ho trobo gens sospitòs, oi Fritz?"

Agència de viatges, mmmmh!...

Senyora! Torna l'escopitó! Li porto en Bobby Vee altre cop, si, si, aquell que fa temps nava amb un amotu que regalimava oli (recordi, recordi). Ara el messié entra en una agència de viatges un xic especial, si algú sap on és, dongui'm l'adreça! Festival de ballerugues ye-yés de les nostres, pernils per tot, pentinats tremendus, i com sempre, el pobre del Vee, que torna a estar més perdut que mai entre tanta gasel·la. Si ell namés volia un bitllet d'autobusos Sagalés que el portés a Sitges! Com semper fidelis seu aquest servidor la obsequía amb bona música i moviments. Cordialment.


Via: Bedazzled

Sports Illustrated, Perruqueries Lluïsa.

La mítica victòria del 74.
Estimada meua, gràcies al meravellòs mon de la uep, he pogut recuperar aquestos retratus on vosté surt acompanyada de les seues companyes de joc. L'equip format per treballadores i clientes de Perruqueríes Lluïsa. Llegendes vives (o no) de les bitlles, triunfants guanyadores del món mundial en la modalitat de pentinats esperpèntics, ramillet de flors de l'esport, permetim que lis hi digui a vosté i a les seues xiquetes, a pulmo obert: GUAPEEEEES!, i ara tots a Canaletes per celebrar-ho! Campiones! Campiones! eoe, oé, oé!

La forja d'una lleigenda.
El Drim Tim del 78.
En Robert prenent un traguet per festejar les victòries incontestables de les nostres heroïnes.

En Billy i els seus amiguets... llepen!

Benvinguda de nou Sinyora! Primer de tot aparti la canalla, que avui li porto una col·lecció de depravadets, que es dediquen a llepar-se els pirulís. Guoiti estimada meva com el taradet del Billy ens delecta amb un conjunt de balls pasiegos, i ens presenta els seus companys de manicomi, entre ells podem localitzar la mítica Regina Do Santos, que ja apuntava maneres. Balls esperpèntics i lascívia infantil, tot per a vosté, amb els millors desitjos d'un servidor.

Via: Nistagmus