Un viatge a través d'ambients lisèrgics, videus scopitone, pulp, pin-ups, serie B, steampunk i bretolades diverses.

dijous, 22 de setembre de 2011

Furia Leblanc


Bon dia tingui, senyora. Avui retornem al sine, argentí concretament. La peliculeta en qüestió és una pantoxada del 76, estrenada al 78, protagonitzada per Libertad Leblanc. La veritat estimada meva, és que el conjunt de diferents factors fa, d'aquest videu que li presento, una obra mestre de les bissarrades. analitzem plegats doncs: La música, és la patatada més gran que escoltat en molt de temps. Els extres que surten al fons, no sabem ben bé si és un grupet de turistes que passaven per allí, o uns sòmbis abduits, el fet es que són uns mamarratxus de cuidat, que tan bon punt ballen cacofoníes, com es queden tiessos admirant a la petarda de la Leblanc. Els bois que acompanyen la estarlet, també tenen molla, arrancats de les seues xosses de Can Tunis, es posen les botes a partir del minut 3:29, quan la marranota es treu les maraques, sense que el guió li ho exigeixi, i aquestos profiten per a refregar-lis'hi. En total, el ball que interpreten ja és prou digne de ser etiquetat en la nostra secció de ballerugues esperpèntiques. Finalment, l'esmentada mostra de maraques, per part de la protagonista, a part del sentit en sí mateix del numeret musical, ens porten a pensar que el director, Oscar Cabeillou era un LSDman, vet aquí que després d'això, no va tornar a dirigir cap més pinicula, lloat sia el Sinyor.
Ara si que acabo, i li dic, senyora, que en soc conscient de l'estraperlo cultural, que avui li dedico, però sem així. Als seus peus, com sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digueu, digueu...